3/25/2011

Ascenció al Mont-roig

L'ascenció al cim del Mont-roig és una ruta que s'acostuma a fer en dues etapes, però la Marta i el Carles ens proposen matinar i fer-la en un sol dia i aquí  comença la nostra excursió. Bé, el nostre propòsit és arribar fins al vèrtex geodèsic, que és el què ha estat escollit pel repte dels "100 cims" que organitza la FEEC.




Mapa Mont-roig i recorregut
  

Tavascan
 
Som al mes de juliol. Fem nit en un hotel de Tavascán que ens permet esmorzar a les 6.00h. És un bufet lliure molt complert. També ens faciliten el telèfon d'un taxi TT, per a 7 persones, que ens recull a les 7h. La resta van amb el tot-terreny d'en Pep. Sortim de l'hotel i mig adormits mirem cap al cel. Està estrellat, sembla que tindrem un bon dia.
A la sortida del poble de Tavascan ens espera el taxi tot-terreny que ens acompanyarà fins a Quanca, on deixem els cotxes aparcats per la tornada. Iniciem el trajecte en tot-terreny per la pista poc transitable que va a la Pleta Palomera. Primer creua el riu Tavascan i tot fent giragonses va guanyant força altura. El taxi ens deixa en una corva abans de que la pista se’n vagi definitivament cap al nord.


Riu d'Escobes

Està aclarint el dia quan comencem a caminar, a dos quarts de vuit. Prenem el corriol que surt a mà esquerra i que ens durà a creuar el riu del Port en una pujada poc progressiva. Després el nostre camí s'ajunta amb el que ve de la cabana de Pleta Palomera. El camí segueix ben marcat en travessar la torrentera d'Escobes o de Mariola. Anem trobant fites.


Cabana a la Pleta del Fangassal

Després d'una hora i mitja de camí arribem a la Pleta del Fangassal, on hi ha una cabana. Travessem el torrent de la Ribereta. Com que aquest any ha plogut força ve ple d'aigua i ja comencen les relliscades. Després anem a trobar el torrent de la Roia de Mollàs. L'aigua baixa formant esglaons, com si fos una escala. El paisatge no pot ser més bonic.


Fites al camí

Torrent de la Roia de Mollàs

Fa dues hores i mitja que caminem i arribem al Clot de l'Escala. Ara girem cap al sud i ens trobem una graonada natural en forta pujada que separa la ruta del primer estany. Primer veiem la cascada de Llavera i després l'estany del mateix nom, a 2.190m.
Abans d'arribar a l'estany girem a mà dreta i pujem per una torrentera. Quan arribem al collet ja veiem el refugi metàl.lic del Mont-Roig i l'estany inferior de la Gallina.


El cim del Mont-roig al fons


Pleta de l'Arenal

Refugi metàl.lic del Mont-roig

Hem de creuar l'estany per la sortida d'aigua i amb el què ha plogut hem de fer mans i mànigues per creuar-la: fora botes, fora mitjons, ens arremanguem els pantalons, fiquem les cames dins l'aigua i ens mullem fins als genolls.


Creuant la sortida d'aigües de l'estany inferior de la Gallina

Seguim en direcció sud, tot guanyant desnivell, sense camí, deixant el torrent a la dreta. El creuem abans d'arribar a l'estany Mitjà de la Gallina. Són dos quarts de dotze i el sol ja escalfa de valent.
Voregem l'estany i iniciem ja el pronunciat pendent cap a la Collada de Mont-roig. Ara ja no podem seguir el camí perquè hem d'anar evitant una pala de neu que puja molt dreta. Aquesta setmana hi han hagut desprendiments que van provocar la mort d'un excursionista i anem amb molt de compte.



Estany mitjà de la Gallina
 

Estany superior de la Gallina




Boniques vistes de l'estany inferior de la Gallina
  
Decidim flanquejar-la pel seu costat més estret. Enfilem amunt, ja en el darrer tram caminant per la tartera, que si bé es fa dur ens veiem compensats per les vistes de totes les vessants.

Arribem al vèrtex geodèsic (2.847m) a les dues del migdia. Hem arribat al nostre destí. Des d'aquí es veuen aprop els dos pics que formen el cim del Mont-roig (2.864 m i 2.858 m).


Arribant el vèrtex geodèsic del Mont-roig

La tornada la fem pel mateix camí. Al refugi metàl.lic hi trobem gent de la UEC d'Horta. Avui fan nit i demà pujaràn al Mont-roig pel costat dret.

Quan som caminant per Lo Fangassal comença a ploure amb poques ganes. Mirant cap a Tavascan, però, es veuen núbols de tormenta. Després sabrem que la forta pluja que ha caigut ha provocat petites esllavissades a la carretera de Tavascan i ha trencat canonades. Hem tingut molta sort de no tenir la tormenta al damunt.


Un moment de descans a la baixada

Quan arribem a la pista que ens durà a Quanca no ens espera el taxi. Ara la fem caminant. Després de poc més de dotze hores arribem al cotxe cap a les 8 del vespre, força cansats, Sembla que les cames ja caminen soles. Però tenim la satisfacció d'haver aconseguit el nostre objectiu i d'haver conegut un racó del nostre país que ens ha captivat. Donem les gràcies a la Marta i el Carles per haver-nos donat a conèixer aquesta ruta i cedir-nos algunes fotos (Creuant la sortida d'aigües de l'estany inferior de la Gallina, Estany superior de la Gallina).



Grafica i desnivell


Vista 3D





Situació: Pallars Sobirà, Vall de Cardós
Punt d'inici: Quanca
Distància: 19,5 kms
Desnivell acumulat: pujada 1.238, baixada 1.430 mts
Mapa: Pica d'Estats Mont-roig Ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1378414







2 comentaris:

  1. Déu n'hi dó el Mont-roig..., sembla un cim dificil, però veient.vos a vosaltres fer.lo en un dia, ens dóna ànims a la resta que volem fer.lo. Digue.nos el nom del lloc on vàreu allotjar.vos a Tavescan, per favor.

    Manel i Tina

    ResponElimina
  2. Hola Manel i Tina,

    En primer lloc gràcies per llegir-nos i per escriure'ns. Ens fa il·lusió saber que les rutes que expliquem animen a la gent. El Mont-Roig no és un cim difícil si no hi ha neu, però sí cansat i d'alta muntanya amb les precaucions que això comporta.
    Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel "Llacs de Cardós" que és del mateix amo que els "Estanys Blaus" però el primer és més econòmic. Ens van deixar preparat l'esmorzar per poder fer-ho a les 6 del matí i ens hi vam sentir molt agust.
    Esperem que us agradi,
    Les granotes.

    ResponElimina