8/30/2011

Fem un tres mil: el Ballibierna

Al sud del massís de la Maladeta (Pirineus Centrals), a la província d'Osca, hi trobem la muntanya de Ballibierna o Vallibierna, de 3.056 metres d'altitud. Avui és el nostre objectiu i intentem ascendir-hi per la Vall de Llauset, concretament des de la presa de Llauset.



Mapa Ballibierna i recorregut
 La proposta l'ha fet l'avi Miquel i som uns quants "falcons" i "pedraforquins". Dormim en un hostal del poble d'Aneto per poder matinar. Concretament esmorzem a tres quarts de sis, a dos quarts de set ja som als cotxes, recorrem els vuit quilòmetres de pista que ens duen a l'aparcament de la presa de Llauset i a les set del matí comencem a caminar. El darrer tram de la pista va per un túnel d'un quilòmetre de llarg que és obert en temporada d'estiu.


Estany de Llauset
Prenem el camí que surt pel damunt de l'aparcament, passem un petit túnel i anem seguint pel costat de l'estany fins al final del mateix. En un moment donat, poc abans de creuear el riu, trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de l'esquerra ja que en que va per dalt s'ha trencat el pont que facilitava poder creuar el riu.


Caminant a l'estany de Llauset
Després, però, ens toca pujar pel dret per seguir el GR, tot fent un gir de noranta graus a la nostra dreta. Hi trobem un rètol indicador que ens marca el camí.



Camí del Vallibierna

Deixant enrera l'estany de Llauset
Seguim pujant i arribem a la cabana de Botornàs i poc després passem pel costat de l'estany de Botornàs, deixant-lo a l'esquerra.


Estany de Botornàs
Seguim amunt i després creuem el riu. Trobem un rètol indicador que ens diu que som dins del Parc Natural Posets Maladeta i ens indica les diferents bifurcacions del GR. Per un racó ja es pot veure el cim del Ballibierna, que podem identificar perquè és de dos colors: blanquinós i torrat. La Rosa de falcons aprofita per fer-se una foto amb el cim al fons. Seguim en ascens i trobem una roca foradada per un petit salt d'aigua, que surt amb força. També hi trobem grans pedres que hem de travessar. Arribem a una cruïlla de camins, a 2.400 metres, i aprofitem per fer una parada i beure aigua. Ara prenem el camí que va direcció oest i abandona el GR.


Camí del Vallibierna
El camí segueix el curs del riu. Cap a les nou del matí arribem als estanyets de Coma Arnau, que anem deixant a l'esquerra.


Estanyets de Coma Arnau

Estanyets de Coma Arnau
Seguim en progressiu ascens. Quan som al darrer estany, a 2.700 metres, i com que el dia és clar, ja veiem bé el nostre objectiu: el cim.


Estanyets de Coma Arnau

Vistes del paisatge
En una hora i vint minuts aproximadament, de d'aquí, hi arribarem. Deixem l'estany Xelat bastant a la nostra dreta, de manera que no el veiem fins que prenem una mica d'alçada i pujem pel dret, per una pedrera. Som tanta gent pujant, en total uns trenta, que sembla tanmateix una processó.


Darrer tram d'ascens al Vallibierna

Vistes sobre la Vall de Llauset
Cap a tres quarts d'onze arribem a la cresta i cap a les 11 del matí ja som al cim. Hem tardat tot just unes quatre hores per pujar i llevar-nos aviat ha merescut la pena. Ara les vistes des d'aquí són increïbles: a mà dreta l'Aneto i els cims veïns com el Corones, el Tempestats, el Pic del Mig, Aragüells, Margalida i el Russell. La Montse recorda el seu ascens al Rusell, ja fa no sap quants anys i el Nevat ens explica per on van pujar a l'Aneto, ara tot just fa uns dies.


Crestejant cap al Vallibierna


El cim del Vallibierna i el de Culebres al fons

Crestejant cap al cim del Vallibierna
Davant i enganxat pel Pas del Cavall veiem el cim del Culebres i tot seguit el Pic de Llauset i la Vall de Llauset amb l'estany del mateix nom al fons, des d'on nosaltres hem començat l'excursió. Podríem seguir perquè tot fent un gir de 360 graus sobre nosaltres mateixos, fins allà on ens arriba la vista només s'hi veuen muntanyes. És impressionant! Fem també un munt de fotos al cim: la de grup, les individuals, amb l'Aneto al darrera.

Alguns més valents passen el Pas de Cavall i culminen el Culebres. És també una altra possibilitat baixar directes des d'allà per la Vall de Llauset. Nosaltres, avui, tornem pel mateix camí, sobre les nostres passes.


Tornant del Vallibierna
Fem una parada a l'estany per fer-hi un bany. L'aigua està glaçada, molt glaçada, però després del bany un es troba com nou.



Camí de tornada
 
Camí vora l'estany de Llauset
Cap a les tres de la tarda ja tornem a ser a l'aparcament. Amb una gana que espanta.

La nostra valoració és que és una ascensió relativament fàcil, si el temps hi acompanya, per assolir un tres mil que a més està envoltat d'un paisatge increïble. Us el recomanem.


Estany de Llauset

Gràfica de desnivell
Situació: Pirineu Aragonès
Lloc d'inici: aparcament a la presa de Llauset, a vuit quilòmetres del poble d'Aneto
Distància: 13 km.
Desnivell acumulat: 1.024 mts.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1908452





8/07/2011

Travessa de Núria a la Vall de Carançà

Pel segon cap de setmana de juliol en Francesc ens ha preparat la travessa de Núria a la Vall de Carançà. És una excursió clàssica pel Pirineu Oriental que s'acostuma a fer en dos dies i que requereix un temps de preparació. En Francesc ja fa temps que ens ha reservat unes quantes places al refugi de Ras de la Carançà. S'ha de fer per telèfon abans del 20 de maig, que és quan el refugi comença a ser guardat, ja que després els responsables del refugi no tenen cobertura per rebre trucades. Tota la informació l'ha trobada a la pàgina oficial del refugi. http://refuge.caranca.free.fr/refuge.htm També ha fet gestions per tal que un taxi ens reculli diumenge a Thuès-entre-Valls, el lloc d'arribada, i ens dugui a Puigcerdà per tal d'agafar el tren que ens torni a casa. Abans el recorregut que nosaltres farem en taxi es podia fer amb el tren groc, però ara els horaris no faciliten el retorn el diumenge per la tarda.



Mapa Núria-Vall de Carançà i recorregut
 Dissabte ens trobem a l'estació de tren de Ribes de Fresser-enllaç per pujar al primer cremallera del matí, que té descompte pels excursionistes i que ens du a Núria. Allà esmorzem a la cafeteria i cap a les 10 del matí comencem a caminar. Avui ens acompanyen les Annes, el Jesús, el David, el José, la Marta, la Raquel i el Josep, el germà d'en Francesc. Tot s'ha de dir que començant a caminar a aquesta hora patim unes quantes hores de sol, però un bon barret i la crema solar ens fan el camí menys costós. Ens dirigim cap al darrera dels edificis i ja trobem indicat el nostre camí amb rètols: Camí del Bosc, Noufonts i Noucreus GR11.


Lloc d'inici: Núria
El nostre primer objectiu, dins de la Vall de Núria, és el coll de Noucreus. En només cinc quilòmetres ascendirem uns vuit-cents metres de desnivell i després ja tot és baixada fins el final de l'excursió. Poc després trobem un nou rètol, ja que s'incorpora per la dreta el camí que ve de l'alberg del Pic de l'Àliga. El camí segueix en ascens, paral·lel al torrent, per la Coma de les Molleres fins que trobem una passarel·la de fusta que ens facilita creuar el torrent.



Passarel·la al torrent de les Mulleres de Noucreus
Seguim pujant i trobem un nou rètol: Noufonts a l'esquerra i Noucreus a la dreta. Nosaltres seguim pel camí de la dreta. El camí, força marcat, és per prats herbats i la Vall s'ha anat obrint. Arribem a la reconca de les Molleres on farem el darrer tram d'ascens fins al coll. És una mica més pronunciat i ja per una pedrera. Anem fent giragonces i quan trobem una bretxa tallada a la roca fem un darrer revolt a l'esquerra i arribem al coll, marcat amb creus.



Ascens Núria-coll de Noucreus
 

Arribant al Coll de Noucreus
Diuen que n'hi ha deu i no nou, de creus, però nosaltres la veritat és que no ens vam recordar de contar-les. Són les dotze del migdia i, tot i que fa sol, el vent ens fa posar-nos alguna roba d'abric. Fem fotos i aprofitem per menjar i beure alguna cosa. Quan reprenem la marxa ja anem cap a la vessant nord, deixant el Pic de la Fossa del Gegant a la nostra dreta i baixem fins al Coll de Carançà.


Coll de Carançà
Aquí trobem una cruïlla de camins i nosaltres prenem el que baixa directa fins l'estany Blau. Avui és un dia clar i la bona visibilitat i les fites ens ajuden a trobar el camí.


Estany Blau
Passem a tocar de l'estany, el deixem a la nostra dreta i seguim fins a trobar l'estany Negre. També el deixem a la nostra dreta i ara el camí fa un gir a l'esquerra. Anem durant força estona paral·lels a la riera de Carançà fins que trobem el següent estany, el de les Truites o de Carançà.


Estany de les Truites o de Carançà
El paisatge ja fa una estona que ha començat a canviar, ja no estem rodejats d'alts cims i muntanyes sense vegetació sinó que tot s'està tornant verd i és ple de flors. A l'estany hi fem un bany i aprofitem per dinar. Cap a les tres reprenem la marxa, ara en suau descens i prop del riu. De tant en tant trobem estanys i alguna bassa i també hem de caminar entre aiguamolls. Cap a les cinc de la tarda arribem al Refugi de Ras de la Carançà. Està situat al mig de la vall, al costat esquerra del riu, en un bonic i tranquil indret.


Refugi Ras de la Carançà
En arribar ens ensenyen el refugi, ens informen d'algunes normes i ens diuen que l'hora de sopar és a les set així doncs tenim temps de donar-nos un bany al riu, ara que encara fa sol. Per sopar ens donen el menú habitual: sopa de verdures, llenties i mousse de xocolata. Un cop acabat el sopar el cambrer ens convida a fer un aplaudiment pels cuiners i ho fem de bon grat. La veritat és que hem sopat de gust. El refugi és acollidor, tot i que apuntaria que els matalassos són força estrets així que més val no bellugar-se gaire dins del sac per no xocar amb el veí.

L'esmorzar és a partir de les set i a les set en punt ja som tots a taula esperant-lo. Hi ha dos tipus de pa, mantega, melmelada i cafè amb llet. N'hi ha com per atipar-se. Paguem i cap a les vuit reiniciem la marxa sota un sol que encara no escalfa.


Refugi Ras de la Carança

Vall de Carançà
Una mica més avall del refugi, indicada amb un rètol i envoltada d'un cercat, hi trobem una font arran de riu. Omplim les ampolles d'aigua perquè el dia promet ser calorós. Nosaltres seguim avall en el sentit del riu, per on la vall comença a tancar-se. Després d'una mitja hora caminant trobem un rètol indicador que diu que cap al refugi, si vas de pujada, s'hi tarda uns 40 minuts i de baixada fins al "Parc-Auto Thuès (par les gorges)" s'hi tarda unes 4 hores. Això doncs és el temps que ens falta a nosaltres per arribar al punt final de l'excursió. Després la vall es va tancant i el camí es va apropant al riu endintsant-se al bosc. En un dels gorgs que fa el riu l'Estanis aprofita per donar-se el primer bany del dia.


Torrent de Carançà
Arriba un moment en què la vall s'ha tancat tant que riu i camí no hi caben. Així doncs han col·locat una sèrie d'escales, passeres i ponts penjats per tal de poder seguir caminant. És quelcom divertit i emocionant, tot i que de vegades fa una mica d'impressió.


Escales a la vall de Carançà

Passeres a la vall de Carançà
En una d'aquestes parades que fem per descansar resulta que ve un grup de cinquanta persones que van de pujada i ens ha tocat esperar que pugin totes. En el camí ens toca també creuar un bonic pont de pedra, el pont de Pierre.


Passera a la vall de Carançà

Pont penjat a la vall de Carançà
En un moment donat trobem dos camins per arribar a l'aparcament de Thuès: el de la dreta, indicat amb un rètol per als que pugen, i el de l'esquerra, per a nosaltres molt més maco i obert artificialment a la roca. Nosaltres prenem el de l'esquerra. Arribem a una resclosa i després el camí és estret i va resseguint el cingle, alhora que cada cop el riu es va allunyant més.


Gorges de la Carança

Camí excavat a la roca a la vall de Carançà
Arribem a una cruïlla de camins i prenem el de la dreta, que baixa fent giragonses fins anar a trobar de nou el riu. Per un pont de pedra passem a l'altra costat del riu i en el gorg que ha sota el pont fem el darrer i merescut bany de la jornada. Ara ja només ens queden uns minuts caminant fins arribar a l'aparcament de Thuès-Entre-Valls.


Camí cap a Thuès-Entre-Valls
És la una del migdia quan arribem a l'aparcament. Aquí hi trobem unes taules grans de fusta i bancs per poder dinar, mentre esperem el taxi que ens ha de dur a Puigcerdà. El Francesc el truca perquè vingui a recollir-nos i el taxi ha de fer dues vegades el trajecte, ja que és de set places i nosaltres som 11 persones. A Puigcerdà agafem el tren fins a Ribes de Fresser i allà fem un cafè per acabar xerrar i canviar opinions sobre la travessa. I ja ens despedim. Nosaltres agafem el nostre cotxe per tornar a casa.
En resum, una bonica ruta no massa difícil, que hem fet amb una bona companyia.

El vídeo que adjuntem a aquesta crònica és de la mateixa excursió feta l'any anterior, és a dir, al juliol del 2010.




Punt d'inici: Núria, Estació del FC Cremallera
Distància: 23 kms.
Desnivell acumulat: pujant 1.087m, baixant 1.751m

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1851916