11/15/2011

Ouessant, l'illa de la fi del món

Ouessant està situada a 20 kms. a l'oest de la costa de Bretanya, després de que durant la darrera glaciació es separés del continent. Té forma de pinça de cranc, fa 8 kms. de llarg per 4 kms. d'ample i una superfície de 15 kms quadrats. És Reserva Natural de la Biosfera i conserva cinc fars que protegeixen els vaixells de les seves agitades costes. Saber això ja ens va ser suficient per sentir-nos atrets a visitar-la, però després de veure la pel·lícula "L'estrany" ("L'equipier") ja hi vam anar il·lusionats. La pel·lícula narra la vida d'alguns guardians del far de la Jument (quan aquest no estava automatitzat) i les seves famílies, mostrant com era la vida antigament a l'illa. Teníem ganes de veure tot això en persona.

Mapa d'Ouessant
Per arribar-hi fem el trajecte en ferry des del port de la ciutat costera de Le Conquet fins al port marítim situat a la badia de Le Stiff, ja a l'illa, amb la companyia marítima Penn Ar Bed. En aquesta ocasió no és possible embarcar el cotxe ja que els ferrys només accepten passatgers i per això ens desplacem en autobús, en bicicleta o bé caminant. Com que ja és setembre i no creiem que hi hagi massa turistes decidim comprar només el bitllet d'anada. El trajecte en ferry dura aproximadament una hora i tres quarts, després de fer una parada a la petita illa de Molène i veure la resta dels illots que formen l'arxipèlag. És el temps suficient per tenir la sensació d'haver deixat enrere el continent i la vida estressada que duem. Aquí la vida es presenta calmada i el paisatge transmet tranquil·litat.

Passeig en bici per Ouessant
Una vegada arribem al port triem un dels autobusos que fa de llançadora, aquí anomenats "navettes", i que ens condueix fins l'altre costat de l'illa, a la principal localitat, Lampaul. El trajecte de 4 kms. costa 2 euros. El xofer, un home de complexió forta i molt parlador, ens dóna la benvinguda tot fent-nos quatre pinzellades d'allò que més pot interessar al turista. La veritat és que després de passar uns dies a l'illa vam decidir que era l'ouessantin més trempat dels que vam conèixer. El caràcter dels habitants de l'illa amb els que hem tractat és més aviat reservat.

Costa de l'illa d'Ouessant
El bus ens ha deixat davant de l'Oficina de Turisme. Aquí ens han facilitat un pla de l'illa i la informació que els hem demanat. Després una pluja fina ens acompanya en la recerca d'hotel. Bourg de Lampaul és un poble petit de recórrer però nosaltres només veure l'hotel La Duchesse Anne i saber que tenen una habitació disponible ja ens hem decidit a quedar-nos-hi. Una altra opció hauria estat allotjar-nos en algun apartament o habitació, però en aquesta ocasió preferim una mica més de comoditat després d'un parell de setmanes anant de càmping. Una vegada instal.lats quasi tenim pressa per recórrer l'illa. Una illa que aviat es deixa conèixer i que és plena de locs que ens resulten interessants.

Posta de sol a Ouessant
Ruta 1:

Primer de tot anem a llogar bicicletes en una de les tres empreses que hi ha. Triem la d'Ouessancycles i ens lloguen VTT per 10 euros la mitja jornada, des de les dotze del migdia fins les set de la tarda o bé fins l'endemà al matí. Tot això amb la confiança de deixar-te un candau perquè la lliguis a l'hotel durant la nit. I aquí comença la nostra descoberta d'aquesta misteriosa illa. Amb el plànol a la mà i com a punt de partida l'església de Saint Pol Aurélien, l'única de l'illa, prenem la carretera principal que va cap a la punta de Pern. A Ouessant circulen pocs vehicles així que es pot anar tranquil·lament en bicicleta.

Passeig en bici per Ouessant
Seguim per una carretera secundària i al final aparquem la bici i anem caminant fins la punta ja que el mapa ens indica que són camins pedestres exclusivament. I llavors veiem de prop el far Nividic amb les dues torres que antigament servien perquè el guarda pogués tornar a l'illa. I ens va impressionar aquest indret, aquesta punta rocosa, salvatge, amb un vent fort que no deixa créixer els arbres i en canvi du les onades fortament contra la costa.

Far Nividic
Avui el mar està alterat i ens quedem embadalits. Fem fotos i tornem a pujar a la bici per anar al far de Créac'h, considerat el més potent d'Europa, actualment en obres.

Far de Créac'h
Hi ha un museu però nosaltres preferim donar un passeig pel sender coster. Inclús hi ha un pont de pedra per accedir a una petita illa rocosa.

Sender coster a l'illa d'Ouessant
De nou a la bici i ara per carreteres secundàries ens arribem fins a Penn ar Ru Meur, el lloc des d'on es pot veure l'illa de Keller i el seu castell des de més a prop. Som en un extrem de la badia de Calgrac'h. Llavors decidim anar a visitar el far de Stiff i la Torre Radar, però just quan arribem, a dos quarts de cinc de la tarda, estan tancant el far així que haurem de tornar-hi demà. A l'edifici del costat del far hi ha una bonica exposició gratuïta que mostra curiositats sobre l'illa: Ouessant de la A a la Z.

Exposició sobre Ouessant
Després, allà on acaba el camí de la torre Radar, a la punta de Bac'haol i mirant el mar, aprofitem per fer un descans. Finalment decidim apropar-nos a la badia de Beninou. Havíem llegit que per aquí s'han vist foques grises però nosaltres avvui no hi veiem rastre d'elles. Des d'aquí tornem, primer per carreteres secundàries i després per la carretera principal, fins a Bourg de Lampaul, el lloc d'inici.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2057052


Detall d'una casa típica a Ouessant

"Blanc i blau" a Ouessant
Ruta 2:

Al dia següent de la nostra estada a l'illa tornem a llogar bicicletes, per 14 euros el dia sencer. Bé, de fet fins l'endemà al matí just abans d'embarcar. Volem visitar l'altra costat de l'illa i també el far de Stiff. L'excursió la iniciem també davant l'església de Saint Pol Aurélien i prenem el camí que baixa cap a la platja de Corz.


Badia de Lampaul
Seguim per la carretera que du a Porz Coret, tot passant per poblets de petites cases blanques amb finestres pintades de blau, i aparquem la bici al camí per seguir caminant fins la punta de Porz Doan. Ens trobem a la punta sud i mar endins es veu el far de la Jument, amb el seu característic acabat en vermell. I veient l'agitació del mar et fas a la idea de la duresa de la feina del guardià del far en segles passats i entens que estigui considerat com un far dels "inferns".

Far de la Jument
Ens arribem caminant fins la Piràmide blanca de Runiou, fem un volt per la punta i tornem a pujar a la bici. Inicialment tornem pel mateix camí però en arribar a Lampaul passar pel port, considerat secundari a l'illa i per tant sense activitat en aquell moment.

Badia de Lampaul
També passem per davant de l'ajuntament, una bonica torre vora el mar. Vam anar a buscar la carretera principal que en suau ascens ens condueix a l'altre costat de l'illa. I visitem el far de Stiff, un bonic i petit far blanc, el més antic dels fars de Bretanya. L'entrada ens costa 2 euros i pugem 120 esglaons fins la terrassa des d'on podem contemplar gairebé tota l'illa.

Far Stiff
De nou a la bici circulem per la carretera que condueix a la part sudest de l'illa. Volem veure la que diuen que és la platja més maca, la d'Arlan. Tot passant pel poble de Pen ar Lan, arribem al petit port per on passegem i per un camí força tapat per la vegetació accedim a la platja. L'aigua era freda, molt freda, però tot i així ens vam donar un bany. Un illenc que també s'estava banyant ens va dir que l'aigua era a 14 graus, tot agitant la mà indicant-nos el freda que estava. El bany ens va deixar com nous, amb ganes de tornar a pujar a la bici. Llavors desfem el camí fins a Pen ar Lan per prendre la carretera principal que, per la part sud i després de sobrepassar l'aeròdrom, ens condueix novament a Lampaul.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2056704

11/02/2011

Castell de Montgrí i ermita de Santa Caterina

Avui hem tornat a fer una excursió d'aquelles que tant ens agrada i que no ens cansaríem mai de tornar a fer. Hem anat al castell de Montgrí, a la muntanya d'Ullà, al cim del Montplà i a l'ermita de Santa Caterina. Una curta i bonica excursió circular que hem iniciat a Torroella de Montgrí.


Mapa massís del Montgrí i recorregut
 Pensem que la millor època per fer-la és entrada la tardor, a l'hivern o a la primavera, ja que no hi ha cap arbre que faci ombra al camí.
Des del passat 21 de maig de 2010 el Massís del Montgrí ha passat a tenir la consideració de Parc Natural. Per sort aquest espai disposa avui d'una normativa específica de protecció. Però que es dugui a terme ja és cosa de tots.


Camí cap al castell de Montgrí
L'excursió la comencem al mateix poble de Torroella de Montgrí, en el darrer carrer als peus de la muntanya, que avui és el carrer de les Dunes. Potser serà per poc temps ja que estan construint més carrers on fins ara hi havia camps. Hi ha un rètol indicador de que comença el camí cap al castell i el prenem, amb marques vermelles i blanques, del GR. Diu el rètol que per arribar al castell es tarden 43 minuts. Quina exactitud!


Camps de Conreu al Baix Empordà
Poc després el camí gira a la dreta però nosaltres prenem el que segueix recte amunt. No és el GR però ens estalviem un bon tros. És el camí de Santa Caterina que va a trobar-se de nou amb el GR a l'alçada de la primera de les tres capelles que trobem abans del coll.


Capella

Camí cap al coll de la Creu
Seguim amunt i trobem una segona capella i poc després la tercera. Anem seguint el camí fins que arribem al Coll de la Creu o de Santa Caterina, amb una creu de ferro sobre un pedestal de pedra. Com que el nostre primer objetiu és la muntanya d'Ullà i en concret el cim del Puig Anill (el mapa de l'ICC l'anomena Puig Rodó), girem cap a l'esquerra en aquesta cruïlla de quatre camins. Ens trobem un camí pedregós que de vegades es perd, però com que el dia és clar i veiem en tot moment el cim no ens suposa cap problema.

Coll de la Creu o de Santa Caterina
Muntanya d'Ullà
Arribem a un primer turó i després el camí baixa per tornar a pujar fins el cim, coronat per vèrtex geodèsic. Som a 308 metres d'altitud, lleugerament per sobre del Montgrí. Ja des d'aquí les vistes són increïbles: els Pirineus allà a la llunyania i al peu de la muntanya el poble d'Ullà.

Vèrtex geodèsic al Puig Anill

Castell de Montgrí des de la muntanya d'Ullà
Tornem a la creu pel mateix camí, fins al coll. Ara prenem el camí oposat del que venim i que ens du al castell. El camí va pujant fent ziga-zages, de vegades amb vàries alternatives però tots van al mateix lloc. Sovint hi trobes gent pujant i baixant, adults, nens, gossos. Ens trobem una nena que ja va de tornada i ens diu que el castell ens agradarà molt. Li preguntem perquè i ens diu que les vistes des de dalt són increïbles. Arribem al castell de Montgrí, una fortalesa inacabada que ha estat restaurat amb encert.

Camí del castell de Montgrí i la muntanya d'Ullà


 Sorprèn que només hi han els murs exteriors coronats per merlets amb les quatre torres cilíndriques, perquè mai van construir l'interior del castell. Per una de les torres, mitjançant una escala de cargol, es pot accedir a la part superior i recórrer el seu perímetre.

Torre del castell de Montgrí

Pati del castell de Montgrí
Les vistes són increïbles des de les quatre torres, sobretot si el dia és clar i ventós: el mar, les illes Medes, el Ter, els arrossars de Pals, Torroella de Montgrí, l'Estartit, el massís del Montgrí, l'Escala i el golf de Roses, l'ermita de Santa Caterina i a la llunyania cap a un costat les Gavarres i cap a l'altra els Pirineus.

El Ter i les Gavarres al fons
És un castell petit, bonic, situat al damunt del cim de la muntanya del Castell o del Montgrí (302 m.), que harmonitza amb l'entorn perquè el color grisós de les seves parets es confon amb la muntanya calcària que l'envolta.

Castell de Montgrí
Després de visitar les ruïnes del castell, sortim per la porta principal i girem a l'esquerra. Trenquem de nou a l'esquerra fins a la part del darrera del castell. Aquí prenem en direcció NNE el camí que baixa, amb marques de GR. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, més aeri i amb més pendent. Arribem al coll de'n Garrigars i ascendim fins el cim del Montplà (317 m.). Avui no hi ha bandera, només queda l'asta en la que no oneja res.

Muntanya de Montgrí

Caminant pel Montgrí amb el golf de Roses al fons
Seguim fins arribar al Puig Rodó i ja girem a l'esquerra en clar descens, deixant a la dreta una estructura metàl·lica, la Casa Forestal, que fa de torre de guaita del vigilant contra incendis. Una vegada arribem al coll tornem a girar a l'esquerra i prenem el corriol de Santa Caterina (amb marques blanques i verdes de Sender Local), fins arribar a l'ermita del mateix nom, situada a la capçalera de la vall.

Ermita de Santa Caterina
Si les muntanyes d'Ullà i del Montgrí són força pedregoses i amb poca vegetació, la vessant septentrional té pocs arbres des que un foc l'any 2004 va cremar i destruir una bona part d'aquesta vall. Ens alegrat en aquesta passejada veure que estan creixent els pins i oliveres que fa pocs anys van ser plantats. Al principi creixien dins d'un tub de plàstic que els protegia i ara ja quasi tenen un metre d'alçada. Potser d'aquí a uns anys el bosc tornarà a envoltar l'ermita.

Sender Local a la vall de Santa Caterina
A l'ermita hi ha servei de bar, barbacoa, lloguer de menjador i un agradable espai que l'envolta per poder passar-hi el dia. Nosaltres seguim el nostre camí que, deixant l'ermita a l'esquerra, va novament en direcció al coll de la Creu i està marcat amb un rètol que diu: Coll de la Creu 15 min, Castell 30 min, Torroella de Montgrí 43 min.

Ara, ja a la Creu, només ens resta desfer el camí fins a Torroella de Montgrí. Al baixar distingim clarament alguns pins que van cremar-se a l'incendi i que ara estan brotant en la seva part superior, fruit de la regeneració natural.




Lloc d'inici: Torroella de Montgrí, Baix Empordà
Distància: 8,5 kms.
Desnivell acumulat: 535 metres
Mapa: ICC 10:000
Enllaços d'interès: http://www.ermitadesantacaterina.org/index.php?/cat/Entorn/El-Massis-del-Montgri/El-Castell-del-Montgri

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1595618