7/31/2012

Gra de Fajol

"Desde'l puig de Coma armada, s'domina tota la Conca del Ter, desde son naixement fins â Camprodon. A Set Casas comensan los boscos de pins y abets. Es país molt trencat y escabrós. Teniam al devant las cingleras graníticas de Gra de Fajol; es un puig molt alt, (2700mts) blanquissim per sa abundancia de rocas de quartz; té la forma d'un grâ de fajol. Més allà, lo coll de la Marrana que divideix la conca del Ter ab la de Fresser."
També en aquesta ocasió ens ha agradat com l'escriptor Carles Bosc de la Trinxeria descriu el paisatge que avui ens ocupa. Un cim poc conegut en comparació amb els veïns Bastiments i de la Dona, però que nosaltres teníem moltes ganes de fer: el Gra de Fajol, i en Julián s'ha engrescat a fer-nos la proposta.

Mapa Gra de Fajo i recorregut
L'excursió la iniciem en la darrera corba de la carretera que puja de Setcases a l'estació d'esquí Vallter 2000. Ens costa trobar un forat per aparcar el cotxe perquè n'hi ha un munt. Després veurem que la major part de la gent van a pujar el Bastiments per la ruta clàssica. Nosaltres comencem a caminar en el darrer revolt, on hi ha un rètol: Ulldeter, i prenem el camí que puja a l'esquerra.

Bosc d'abets i el Gra de Fajol
Pocs minuts després deixem el camí que fa tothom, girem a l'esquerra i creuem el torrent. Seguim pujant per una pista d'esquí, avui ja sense mica de neu però amb els canons com a referència. Quan arribem al canó número 11 girem a l'esquerra i comencem a pujar per la tartera. La pujada és molt directa i costa de caminar per les grans pedres, que de vegades es mouen a les nostres passes, per grans que siguin.

Pujant per la tartera cap al Gra de Fajol
El camí en alguns trams és tan vertical que alguns optem per caminar ajudant-nos de les dues mans, procurant no anar seguits un darrer de l'altre per no tirar-nos pedres. Tot i així és més entretingut que no pas perillós, o al menys així ens ho sembla a nosaltres.

Pujant cap al Gra de Fajol petit
Aviat guanyem alçada i tenim una bona perspectiva de la vall. A poc d'arribar sota el cim caminem paral·lels a la canal de la mort del Godall, curiós nom per aquest indret.

Vista de la Vall des de la pujada al Gra de Fajol petit
Després d'un darrer esforç arribem al cim del Gra de Fajo Petit, a 2.563 metres, coronat per una creu. Des d'aquí són increïbles les vistes sobre tot el circ d'Ulldeter i també el cim gran del Gra de Fajol.

Arribant al Gra de Fajol Petit
Per anar-hi carenejem, primer baixant fins al coll, a 2.485 mts, i després pujant. Les vistes sobre la vessant nordest on tot és tartera són impressionants i més tard trobarem gent que han pujat per aquesta paret encordats.

Gra de Fajol

Carenant cap al Gra de Fajol
El camí que nosaltres fem no és totalment aeri ja que va uns metres més avall de la carena i està una mica més protegit. Quan ens apropem al cim el color canvia, ara tot es torna blanc, pel color del quars, i en pocs minuts arribem al cim del Gra de Fajol de Dalt.

Arribant al Gra de Fajol de Dalt

Cim del Gra de Fajol
El cim és coronat amb una placa i un piolet. Ens fem la foto de grup i comencem a baixar ja que aquí la temperatura ha baixat força. Caminem en sentit contrari d'on hem vingut i anem descendint cap al Coll de la Marrana, per un camí ben marcat.

Baixant del Gra de Fajol cap al Coll de la Marrana
A l'arribar al Coll hi ha una cruïlla de camins marcada amb rètol de Senders de la Vall de Camprodon: a l'esquerra cap a Núria i a la dreta cap a Ulldeter pel GR-11. Nosaltres girem a la dreta i anem seguint el camí, tot i que en alguns trams ens saltem les marques perquè hi ha bifurcacions i ja veiem el nostre proper objectiu: el refugi d'Ulldeter.

Baixant del Coll de la Marrana, pel GR-11
El camí passa per prats, amb algun rierol i flors d'altura i el Gra de Fajol, imponent, sempre a la nostra dreta.
Passat el refugi creuem el torrent per un petit pont de fusta arran de terra.

Pont de fusta al GR-11
Un rètol ens indica que som al GR-11. Seguim baixant per un corriol vora el torrent, fins que anem a trobar el camí per on hem iniciat l'excursió i aviat arribem a la carretera. Ha estat un ascensió curta, entretinguda, original i amb unes increïbles vistes que la fan molt recomanable.




Gra de Fajol from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: Última corba de la carretera de Setcases a Vallter 2000
Distància: 5,9 kms.
Desnivell acumulat: 700 mts.
Mapa: Puigmal-Vall de Núria-Ulldeter, Ed. Alpina 1:25.000


Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2944920


7/27/2012

Puig Neulós i Serra de l'Albera

"No crech que en tot Catalunya hi hagi boscos tan imponents. La boscuria s'esten desde Collforcat fins al coll de la Massana; comensa á sobre Espolla y Cantallops per suros, alsinas, roures, faigs, avellaners, arbossos, bruchs y grevols, que la fan del tot impenetrable.
A la zona superior de la montanya, casi fins arribar á la créna son los roures y faigs, arbres seculars de gruixuda soca y gran alsada, decimats per los vents y llamps inclinats, cayguts de velluria, son poderós arrelam arrabassat... un hom se creu dins d'una selva verge del nou món."

Així descriví la Serra de l'Albera l'escriptor i naturalista Carles Bosc de la Trinxeria al seu llibre "Records d'un excursionista". Creiem que són boniques i encertades paraules les que ha emprat per descriure aquest massís, el darrer paisatge a tocar de la frontera. En aquesta excursió, que vam fer el passat mes de maig, hem recorregut la vessant sud de la Serra, des de Requesens, fins al seu cim més alt, el Puig Neulós (1.257,1 mts), que són Paratge Natural d'Interès Nacional.

Mapa Puig Neulós i recorregut
El seu nom significa boira, ja que acostuma a ser present en aquest indret. Aquesta és la tercera vegada que venim a pujar el Puig Neulós i també la tercera vegada que degut a la boira no podem gaudir de les vistes des del cim. Ara, que caminar per aquests imponents boscos emboirats ens ha deixat embadalits.
Ens hem allotjat a l'alberg Costa Brava de Llançà on ens hi hem trobat molt agust. Per arribar al lloc d'inici de l'excursió hem anat a Sant Climent Sescebes i hem pres la pista que va a Requesens. Està força malmesa però envoltada d'un increïble i solitari paisatge que ha merescut el trajecte. També s'hi pot arribar des de Cantallops i la pista es troba en millor estat. Deixem el cotxe en una esplanada al costat d'un revolt de la pista, a poc menys d'un quilòmetre abans d'arribar a Requesens.

Iniciem l'excursió al Puig Neulós
Hi ha una antiga teuleria, de les poques que queden com a testimoni del massís. Prenem la pista que va en direcció nord, indicada amb un rètol: Puig Neulós. Està tancada amb una barrera de ferro i un rètol que indica la prohibició de circular als vehicles motoritzats. Anem seguint la pista que va en progressiu ascens i fent ziga-zagues i que, per dins del bosc, ens ha de dur fins dalt de la carena. Trobem castanys, faigs, roures i espessa vegetació envoltat per una densa boira ploranera.

Caminant per la Serra de l'Albera
Després d'una mitja hora caminant creuem el torrent per un petit pont, som a la Jaça des Porquers. Poc després la pista fa un gir pronunciat a l'esquerra, amb marques grogues, però nosaltres no la prenem sinó que seguim recte. En uns deu minuts arribem al Roc de la Coma, seguim la pista fins que trobem una cruïlla amb un rètol: el camí que baixa a la dreta va cap als boscos de Requesens, el de l'esquerra que puja va cap al faig de la Pedra, i el que continua recte i que nosaltres prenem va cap al Puig Neulós.

Caminant amb boira per l'Albera
La pista va fent girs i guanyant alçada fins que arribem a la carena, que és el límit amb França. Aquí ja no hi ha arbres sinó que és lloc de pastura i un tancat al llarg de la carena limita el pas de les vaques. Tenim el dubte de si el camí va per un o altre costat del filat, però el rètol sembla indicar que va per la dreta.

Carenejant a la Serra de l'Albera
Nosaltres l'anem seguint fins que arribem al cim, tot i que hem de creuar el filat, avui trencat en alguns trams.
Al cim, que només intuïm per la boira, hi ha un monument piramidal fet de pedres, anomenat la torre d'en Manel.
El cim del Puig Neulós
Una vegada més no gaudim de les vistes, així que després de fer la foto de rigor decidim iniciar la baixada i endinsar-nos al bosc, aquest "del tot impenetrable bosc".

Imponent fageda a la Serra de l'Albera
Aprofitem per dinar, però sense poder treure'ns les capelines. Quan reiniciem la marxa ho fem seguint el GR, tot i que en alguns trams ens costa trobar les marques. És increïble passejar per aquest bosc que sembla tenir una catifa de fulles rogenques, caigudes la passada tardor i que contraten amb les verdes que la primavera està duent als faigs.

Boira i faigs 

Fulles verdes i vermelles

La primavera a la Serra de l'Albera
Alguns d'ells són llargs i prims, d'altres ténen gruixuts troncs i profundes arrels.

Gran faig amb poderoses arrels a l'Albera
Seguim fins a trobar la pista però no la prenem. Deixem un dipòsit a la dreta i un abeurador i seguim les marques fins arribar al refugi lliure de la Tanyareda. Es troba en un bonic indret on els fagis mostren l'efecte del vent, amb les branques inclinades i algunes ben arran de terra.
El vent i els faigs
Seguim fins a Coll Pregon, fem el cim del Puig de l'Atalaiador i arribem al Coll del Faig. Aquí trobem diversos rètols, un d'ells penjat d'un arbre, i nosaltres girem a la dreta, ara seguint marques grogues i anem a buscar el camí que baixa seguint el Torrent del Pregon.

Caminant per la fageda de l'Albera
Més endavant creuem una pista i seguim pel corriol que baixa en pronunciada pendent. A mesura que anem descendint va canviant el bosc. A més de faigs hi trobem roures i força matolls. Es fa més costós caminar perquè trobem un munt de pedres relliscoses per la boira.
Baixant vora el Torrent del Pregon
Més avall tornem a creuar una altra pista, seguim pel corriol i hem de creuar el Torrent en un parell d'ocasions. Després anem caminant entre una paret de roques i un mur de pedra. Uns deu minuts més tard deixem la pista i seguim per un camí a la dreta senyalitzat amb una estaca amb marca groga. Més endavant el camí torna a girar i retrobem el torrent, que forma aquí un bonic gorg i aprofitem per fer una parada. Fa estona que caminem, s'ens fa llarga la tornada, però alhora semblem immersos en un bosc de conte, un paisatge d'aquells que costa imaginar que existeixi.

Gorg al Torrent del Pregon
A partir d'aquí el camí planeja paral·lel al què sembla una antiga canal. Anem a trobar la pista, que prenem a l'esquerra i poc després girem a mà dreta. Retrobem el torrent, que deu minuts després tornarem a creuar, avui sense necessitat de descalçar-nos com vam haver de fer una vegada, ja que no porta massa aigua.

Creuant el Torrent del Pregon
Ara ens incorporem al GR-11. El camí fa un pronunciat gir a la dreta, en la següent cruïlla prenem el camí del mig, fem un pronunciat gir a l'esquerra i arribem a l'aparcament.

A dia d'avui no sabem si el recent gran incendi de l'Alt Empordà ha afectat aquest indret, que per a nosaltres és excepcional. Sempre entristeix saber que un foc destrueix injustament una part de la natura, del nostre paisatje, del nostre país, de la nostra terra. Perquè és el millor que tenim.

Fageda Serra de l'Albera



Puig Neulós from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: Requesens
Distància: 14,5 kms.
Desnivell acumulat: 851 mts.
Mapa: Alt Empordà Itinerànnia. Xarxa de senders. Ed. Alpina 1:50.000


Tack: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2965027