5/07/2013

Circ de Lescun i Llac d'Ansabère

Avui retornem als Pirineus francesos per recordar els paisatges que vam gaudir l'estiu passat. Un dels que ens va copsar, a la verda Vall d'Aspe, va ser el llac d'Ansabere, des d'on apareixen espectaculars les Agulles d'Ansabere. És un paisatge que algú ha comparat amb les Dolomites Alpines.

Mapa i recorregut Llac d'Ansabere
Des del poble de Lescun, des d'on ja s'intueix el circ del mateix nom, prenem la pista que ens ha de dur a l'aparcament de Lamary, seguint els indicadors Masousa-Ansabère. Pujem en cotxe fins al final de la pista on hi trobem l'aparcament, a 1.171 mts d'altitud i d'aquí comencem a caminar. Prenem el camí de la dreta, creuem el pont de pedra de Lamary i seguim el camí marcat amb groc i que puja suaument.

La verda Vall d'Aspe
És un camí ample, de pedres, i ens acompanya el soroll de les campanes de les vaques. Avui, un dia de principis de juliol, fa molta calor i el camí es fa feixuc. Després de mitja hora arribem a un prat, que compartim amb vaques i cavalls, i anem a buscar el camí que s'endinsa al bosc en direcció a la part oest de les Agulles, que ja veiem.

Agulles d'Ansabère
Passem vora el riu Ansabere i quan arribem al bosc, just abans d'endinsar-nos, trobem un rètol: cabanes d'Ansabère 40 minuts, llac d'Ansabère 1 h 40 minuts.

Riu Ansabère i bosc de faigs

Circ de Lescun
Ens endinsem doncs al bosc, una impressionant fageda tota tapissada de molsa. Quan el camí planeja anem vora el riu, també amb les seves pedres tapissades d'un verd intens. Tardem uns 25 minuts en creuar el bosc i arribem a les cabanes, a 1.570 mts. És un lloc idíl·lic des d'on veure tot el circ que formen les muntanyes que ens envolten.

Els cims d'Ansabère i de Petrageme davant nostre

Cabana d'Ansabère
Passem per la cabana, la deixm a la dreta, i seguim el camí que ens indica el rètol, per anar al llac en una hora de camí. Nosaltres hi arribem en uns 40 minuts aproximadament, deixant ara enrera les Agulles.

Les Agulles d'Ansabère

Caminant per la Vall d'Aspe
És un petit llac, situat en un replà, en la base de les muntanyes. Concretament és als peus del Pic du Lac de la Chourique. En les seves aigües i veiem reflectits els Pics de Petrageme, les Agulles d'Ansabère i el Pic i la Taula dels Tres Reis.

Llac d'Ansabère

Llac d'Ansabère
Fem un petit descans mentre gaudim de la panoràmica. Hi ha muntanyencs caminant per totes bandes, sobretot cap al cim i el coll de la Chourique que fa frontera amb Aragó. Nosaltres ascendim una mica per veure el llac amb perspectiva, potser amb forma de cor.

Llac d'Ansabère

Llac d'Ansabère
La tornada la fem pel mateix camí. En arribar, un bany al riu ens deixa com nous.

Lescun
Com la resta de dies, ens allotjem al càmping municipal d'Urdos.





Lac d'Ansabere from Estanislao Oliver on Vimeo.
Lloc d'inici: Aparcament de Lamary, passat el poble de Lescun
Distància: 10,8 kms.
Desnivell acumulat: 677 mts.
Mapa: Ossau Valle d'Aspe, IGN 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3065708


2/25/2013

Puig de l'Àliga i Puig de Curull

Vidrà és el punt d'inici de moltes excursions. Avui som aquí per pujar als cims del Puig de l'Àliga o de les Àligues i al Puig de Curull, a la Serra de Curull. Al retorn passem pel Salt del Molí del Salt, un lloc especial que no ens cansem de visitar en diferents èpoques de l'any.

Mapa i recorregut al Puig de les Àligues i Puig de Curull
Esmorzem al bar Els caçadors, a la plaça Marià Vidal, on un és sempre ben rebut, i des d'aquí ja comencem a caminar. Les campanes de l'església de Sant Hilari ens recorden que són les 10 del matí. Anem cap al final del poble, per la carretera de Ciuret, tot passant per davant de l'imponent roure de la Creu de l'Arç. Al final del carrer trobem la Serradora, girem a la dreta i de seguida trobem un rètol. Prenem el camí de l'esquerra que baixa, avui relliscós per la pluja.

Sortint de Vidrà

Creuem les portes que anem trobant, en alguns trams hi ha barana, i arribem a una pista de terra. La creuem i seguim pel corriol fins anar a trobar la pista de Sant Bartomeu, asfaltada en aquest tram. La prenem a la dreta i la seguim durant uns 3 quilòmetres. Creuem el riu Ges i després anirem seguint el curs del rierol de Vila Vella (o riera de Sant Bartomeu, segons el mapa).

Riera de Sant Bartomeu
Poc després de passar per La Portella, trobem un rètol i prenem aquest camí que puja, cap a la dreta, per la fageda de la baga de Curull. És un camí molt humit, tot tapissat de molsa, avui especialment verd després de les considerables pluges que van caure ahir.

Pujant a la Serra de Curull


La Baga de Curull
En algún moment hem de creuar la riera i un tronc i una roca que algú ha col·locat expressament ens ho fan més fàcil. Avui el camí és marcat i ens és fàcil trobar-lo, no com en alguna altra ocasió en què la quantitat de neu que hi havia ens ho dificultava. Trobem unes marques: un cercle blau i una marca groga cap a l'esquerra, però nosaltres seguim recte amunt. Arribem al Coll de la Coma i girem a l'esquerra, veient ja el cim on ens dirigim.

Serra de Curull
El darrer tram per accedir-hi és força vertical, ens cal ajudar-nos amb les mans per superar algunes pedres i arribar dalt del cim, un espectacular mirador, tant cap al sud com cap als Pirineus, avui ja blancs per la neu. També el Pedraforca es veu nevat. Som a 1.344 mts. d'altitud.
Petita grimpada per pujar al Puig de l'Àliga
Un confiat pit-roig fa les delícies dels excursionistes, deixant-se fotografiar de ben aprop mentre espera que li donem menjar. Fem la foto de grup i tornem pel mateix camí fins al coll.
Pit-roig al Puig de l'Àliga
Un confiat pit-roig
Seguim per la vessant nord, per la que veníem, però en sentit oposat al del Puig de l'Àliga, i ens dirigim al Puig de Curull, resseguint la carena.

Serra de Curull
Trobem una desviació a la dreta i una vegada som als peus del cim, el rodegem fins a trobar el camí de pujada. Una bandera i un petit replà és tot el que hi trobem. Segons el mapa del'Alpina som al Castell de Curull, segons el de l'ICC som al Puig de Curull.

Puig de Curull
Tornem fins a la cruïlla i seguim el camí que ara baixa per l'altra vessant, la Vall de Salgueda, fins arribar a la casa de Salgueda. El camí passa per una fageda, mentre anem descendint. Passem per un abeurador i ja va canviant la vegetació: els faigs són més prims i van donant pas a d'altres arbres, com ara els avellaners.


La Casa de Salgueda
En una cruïlla prenem el camí de l'esquerra i aviat arribem a la casa de Salgueda. És un bon lloc per dinar, sobretot avui que gaudim d'un dia assolellat. Així doncs dinem a l'era de la casa.

L'era de la casa de Salgueda
Ara seguim la pista, molt ample, que fa un gir pronunciat. A la pista s'hi uneix una altra pista i la seguim Després d'un parell de quilòmetres vora el torrent de la Salgueda, arribem a un punt en què han talat força arbres i han engrandit la pista, i la prenem a la dreta. Per nosaltres ha estat una destroça, perquè el camí que hi havia abans era molt maco. A l'esquerra, dalt del coll, tenim una bonica imatge de la casa d'Espaulella.
S'acaba la pista i seguim per un camí més estret. Passem a l'altre vessant i el paisatge es torna més humit i més verd, entrant de nou en una fageda. Passem pel Clot del Pollastre.

Passant pel Clot del Pollastre
Trobem una cruïlla i seguim pel camí de l'esquerra que planeja. Arribem als peus d'una torre elèctrica i ja veiem el Salt del Molí del Salt. Trobem una cruïlla amb un rètol que ens indica: Cases d'Espaulella i Salgueda, a l'esquerra, La Coma del Coll i Puig de Curull i Les Àligues, el camí per on venim. Uns metres més endavant prenem el camí que hi baixa, passant pel costat del molí, i arribem als peus del salt. És un racó increïble, format per roques en forma de circ i l'aigua que cau d'uns 20 metres d'alçada. Feia anys que no hi vèiem baixar tanta aigua. Després de fer unes fotos, que el lloc bé s'ho mereix, tornem a pujar fins al camí.

Salt del Molí del Salt
Ens desviem una mica del camí per fer cap a la part superior del salt. Seguim fins a trobar el pont romà de Salgueda, per creuar el riu Ges, i prenem el camí pedregós de l'esquerra, deixant el PR.

Pont romà de Salgueda
Passem per una altra torre elèctrica i girem a l'esquerra. Ara el camí és de pujada. Ja arribant al poble passem per la masia del Cavaller, per davant dels estables, i aviat arribem a Vidrà. Girem a l'esquerra i som de nou al carrer que ens ha de dur a la plaça.

Vidrà
Per acabar el dia anem a Ca la Mati, a Santa Maria de Besora, a prendre un xocolata desfeta amb xurros.



Vidra-Puig de l'Àliga from Estanislao Oliver on Vimeo.


Punt d'inici: Vidrà
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 790 mts.
Mapa: Puigsacalm-Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3882670


1/14/2013

Castell de Milany i ermita de Santa Magdalena

L'excursió d'avui és al Castell de Milany, bé, a les restes del castell, situat en el punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 mts. Hi ha diverses rutes per arribar-hi i nosaltres ho fem per la vessant nord, més humida. La iniciem a Vallfogona de Ripollès i ens du a travessar boscos de faigs en les parts més altes i roures i pins en les més baixes. En una altra ocasió ho vam fer per la vessant sud, des de Santa Maria de Besora i l'hem explicat aquí.

Mapa i recorregut al Castell de Milany i l'ermita de Santa Magdalena
Per arribar-hi no prenem un camí directe sinó que aprofitem a visitar la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al punt més alt de la Serra de Santa Magdalena, a 1.547 mts. Després, tot carenant, arribem a les restes del castell i tornem pel GR, tot fent un itinerari circular.

Vallfogona de Ripollès
Esmorzem al bar El Forn, al carrer Puig-Sestela, i des d'aquí ja comencem a caminar. Seguim pel mateix carrer, passem per davant de l'església de la Salut i trobem un rètol que ens indica el sender que hem de seguir: PR C-59.2. Seguim per un carrer asfaltat, passem pel costat de la zona esportiva i creuem el torrent dels Ferresos. Seguim per la pista fins que trobem la Ribera de Vallfogona, la creuem i prenem el camí de l'esquerra que segueix el seu curs fins a trobar unes passeres per tornar-la a creuar.

Riera de Vallfogona

Passeres per creuar la riera de Vallfogona
Davant nostre les marques ens indiquen que hem d'enfilar pel corriol que ens durà a la casa de la Ciutadia. En arribar a la pista que passa per davant de la casa el prenem a la dreta i anem a trobar el torrent de la Bauma. Sempre buscant i seguint les marques de PR (blanques i grogues), el camí creua una zona de picnic aprop d'on el torrent fa un bonic gorg.

PR de Vallfogona a Santa Magdalena de Cambrils

Gorg al Torrent de la Bauma
El deixem a l'esquerra i ara el camí enfila, passant pel costat del càmping. Ens endinsem en una pineda a la pujada de Puigvassall, sortim a una esplanada i arribem a la bonica masia abandonada de Puigvassall. Un ramat de cavalls ferals que pasturen tranquil·lament es fixen amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són preciosos.

Masia de Puigvassall

Seguim pel pla i en la cruïlla de camins seguim el de l'esquerra. Més endavant deixem la pista per seguir el corriol que enfila amunt pel Serrat de Panissars. Després de 45 minuts de constant ascens arribem a la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al cim més alt de la Serra de Santa Magdalena.

Fageda a la Serra de Santa Magdalena

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita és un petit edifici rectangular, amb un atri a la part davantera que va caure. També el petit campanar d'espadanya és mig enderrocat. Amb el poble de Vallfogona en primer terme, tenim una espectacular postal del Pirineu i Pre-Pirineu, des del Pedraforca (aquest any sense neu) fins al Massís del Canigó.
Un rètol ens indica totes les rutes possibles per tornar a Vallfogona i nosaltres prenem el camí, fent una ruta circular, passa pel Castell de Milany. Així doncs prenem el camí de SO i anem seguint tota la carena de Santa Magdalena. Si mirem enrera identifiquem a la nostra esquerra la Serra del Puigsacalm.

Serra de Santa Magdalena de Cambrils
El camí descendeix una mica fins la Creu de l'Espinal i torna a ascendir per la Serra de l'Obiol. Prop del cim més alt fem un gir a la dreta sense perdre alçada per caminar ara per la Serra de Milany. Caminem per pastures, rodejats dpun intens cel blau i alguns núvols lenticulars, per l'efecte del vent que bufa.

Caminant per la Serra de Milany
Gaudim també d'unes increïbles de la vessant sud: la Serra de Bellmunt i tantes d'altres que sobresurten de la boira fins a Montserrat.

Vistes de la vessant Sud de la Serra de Milany
Seguim carenant fins al Pla de la Bronza i ja es presenta davant nostre el cim de Milany i les restes del castell.

Apropant-nos al castell de Milany

Quan ens apropem, unes roques formen graons per pujar, ajudant-nos d'algun graó metàl·lic, i arribem al cim. Del castell només queda les restes d'una torre, un mur i una cambra, ja que els terratrèmols del segle XV el van deixar en ruïnes. Avui, un dia clar i ventós, podem gaudir d'unes vistes des dels Pirineus fins a Montserrat. Uns retaules ens ajuden a idenificar les muntanyes.

Les restes del Castell de Milany

El Pedraforca i els Pirineus des de la Serra de Milany
Aprofitem per dinar a l'esplanada del cim de Milany amb un dia que sembla primaveral. Tornem inicialment pel mateix camí fins arribar a la Creu del Castell. Un rètol ens indica que hem de girar a l'esquerra per arribar a Vallfogona pel GR, seguint el curs del Rec de Can Villaura i recorrent una preciosa fageda, avui amb una alfombra de fulles.

Fageda de Milany
Arribem a la pista i la seguim una estona fins que trobem un rètol que ens indica que hem de deixar la pista i prendre el corriol que baixa directe. Ja tenim una bonica perspectiva de Vallfogona, situat al fons de la vall.

GR 3: de Milany a Vallfogona

Vallfogona de Ripollès
A l'arribar a la Portella anirem trobant camins que ens creuen, però nosaltres seguim baixant pel corriol que ens du al Pont Vell, un bonic pont medieval, i arribem al poble.

La Portella

Pont Medieval del Segle XIV
El pont va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, per travessar la riera i unir el camí entre el castell i Vallfogona. A l'arribar al poble fem un passeig pel casc antic.



Vallfogona-Milany from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Vallfogona de Ripollès
Distància: 17 kms.
Desnivell acumulat: 900 mts.
Mapa: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand, Ed. Alpina 1.25:000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3815033